A continuació, una petita introducció sobre les aportacions de la Llei orgànica de protecció de dades i de garantia de drets digitals (LOPDGDD)

La Llei orgànica de protecció de dades i el Reglament general de protecció de dades són dos instruments legals creats amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones i protegir la seua intimitat davant de les empreses que estan en possessió de les seues dades personals.

La principal diferència entre la Llei orgànica i el Reglament (UE) 2016/679 és que la LOPD és d'àmbit estatal, mentre que l'RGPD és un reglament europeu.

No obstant això, totes les empreses que requerisquen el tractament de dades personals per al desenvolupament normal de la seua activitat comercial tenen l’obligació de complir amb el que disposa tant la LOPD com l’RGPD.

El Reglament general de protecció de dades, RGPD per les seues sigles, és un conjunt de normes que va posar en marxa la Unió Europea per a millorar i protegir els drets de privacitat dels ciutadans al món digital. Va entrar en vigor el maig del 2016 i es va fer obligatori per a totes les empreses de la UE el 25 de maig del 2018.

Aquesta llei concedeix als ciutadans més control sobre les dades personals, els permet decidir com s’han de processar i quina mena d’informació rebran de les empreses.

Aquesta llei està creada per a oferir un nivell més elevat de protecció als ciutadans de la UE i, alhora, permet a les empreses beneficiar-se de l’ús de dades personals, però de manera ètica.

Les empreses han de nomenar un delegat de protecció de dades que puga supervisar el compliment de la normativa RGPD per a evitar l’ús incorrecte de les dades personals.

Et proposem a continuació que mires un vídeo sobre aquest tema:

Quina és la funció de la Llei de protecció de la imatge?

El dret d’imatge és un dret constitucional que tenen totes les persones i que recull la Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig. Pretén protegir els individus evitant que la seua vida privada siga captada i reproduïda sense el seu permís.

No sols s’aplica a les fotografies preses en llocs públics, sinó també a les imatges obtingudes d’altres fonts, com ara càmeres de vigilància o mitjans digitals, incloent-hi les fotografies que es comparteixen a través de les xarxes socials o webs.

Els drets i la protecció d’imatge és un tema controvertit, més encara des de l’aparició i popularització de les xarxes socials. La llei de protecció d’imatge, dret a l’honor i a la intimitat personal i familiar estipula que la persona ha de donar el consentiment explícit abans de compartir una fotografia, un vídeo o un enregistrament de veu.

Els drets d’una imatge pertanyen a l’autor i a les persones que apareguen en aquestes imatges. Les imatges preses en llocs públics són acceptades sempre que s’utilitzen per a finalitats públiques o informatives, i, per tant, es podran publicar. En canvi, si la imatge té motius comercials o artístics, encara que la persona aparega de manera casual, si l’individu sol·licita eliminar-la és obligatori fer-ho per a evitar multes.

No eliminar una imatge pot implicar multes que oscil·len entre els 40.001 i els 300.000 €, depenent de diferents factors.